Aigua

Ara, amb la cisterna ja recuperada, tot i que encara no hi tenim aigua, la passa següent és aconseguir altres punts de recollida i distribució d'aigua a tota la finca, en especial a les àrees de conreu ja existents i futures, però, també, per al manteniment d'abeuradors per a la fauna. 

Aigua. Aquest és un dels objectius més importants que tenim actualment, de fet, a la seua consolidació es destinaran bona part dels treballs de la segona fase del projecte a Can Toni.

Aquí es construirà un dels dos safareigs previstos a la finca

De moment, continuen els treballs de restauració dels dos aljubs existents a la casa i s'han iniciat ja els treballs de preparació per a la construcció de dos safareigs, aprofitant la roca natural del puig on es troba la casa, només així podrem recollir les aigües de pluja i disposar d'aquest element en tornar la sequera d'estiu.

Curiositats geològiques

Fa uns dies, durant la jornada de portes obertes que desenvoluparen dins de la Setmana Europea de Custòdia  un dels centres de  les converses amb les persones que visitaren can Toni varen ser  les parets dels voltants de la casa. I no és estrany, ja que des del moment que visitarem la finca per primera vegada ens varen sorprendre aquestes parets i les pedres de les que estaven fetes.

Vista de les parets que envolten la casa

Són unes parets diferents a les que normalment podem trobar al camp eivissencs. Parets fetes amb lloses d'una pedra molt especial, la pedra galera. Aquesta pedra, és molt abundant als  voltants de la zona de Punta Galera a la que donen nom. 

I justament, uns dies desprès hem vist que l'amic Jaume de Ibizaexplora, te al seu portal de facebook una galeria d'imatges relacionada amb la geologia de can Toni i aquestes parets de pedra galera. Allí hem trobat una reproducció d'un mapa geològic realitzat per el gran Yves Rangheard (que no fa molt ens va visitar) durant les seves investigacions a l'illa d'Eivissa als anys 60 del segle XX, per a la seva Tesi doctoral, sobre el qual s'ha indicat la posició de Can Toni d'en Jaume Negre. 

MAPA GEOLÓGIC . 1.- Can Curuné. 2.- Can Toni.
Els jaciments de pedra galera al SE de la casa representats per "m1M".
Original de Yves Rangheard modificat per Ibizaexplora 

Al seu mapa geològic, Rangheard localitza afloraments de pedra galera a les muntanyes situades al sud de can Toni, però no al pujolet on es situa la casa pagesa, segurament per la seva escassa alçada. En realitat, com ens indicaven els propietaris de la finca, si que hi ha afloraments al pujolet, i d'aquí han sortit les lloses amb les quals s'han construït aquestes magnífiques i originals parets. 

 

Detall de la roca al cim del puig

La seva estructura, en lloses estratificades, és fruit del seu origen. La pedra galera és una calcarenita, una roca sedimentària formada al fons d'un mar o d'una llacuna, per acumulacions de grans de sorra i un material aglutinador. En el nostre cas, les pedres galeres eivissenques es formaren en el Miocè superior, fa entre 23 i 16 milions d'anys. En resum, tota una llisó de geologia a can Toni d'en Jaume Negre.

No podem finalitzar aquesta entrada sense recordar que tot el material recollit i catalogat per Yves Rangheard durant les seves investigacions geològiques va ser donat, per ell mateix, al Consell Insular d'Eivissa.  Aquest material va estar exposat al públic, fa poc més d'un any, a una magnífica exposició, però el seu destí hauria de ser el Museu d'Història natural de ses Pitiüses. La seua creació representaria una fita important per a les ciències naturals i la cultura insular. A dia d'avui, però, un somni.

Can Toni, un any a la "blogosfera"

El 20 d'octubre aquest blog, creat per difondre el nostre projecte de custòdia i la seva evolució, compleix un any. Després dels primers contactes amb el propietari, i pactades les condicons de l'acord de custòdia, el projecte de Can Toni arrancava. A més a més, amb possibilitats de tenir recolzament per facilitar aquest començament. I per aquest motiu, en paral·lel a l'inici del projecte a l'octubre de 2011, iniciarem les tasques de disseny i preparació dels materials per a la zona fixa del blog, i també dels enllaços que considerarem imprescindibles.

I una vegada familiaritzats amb aquesta nova ferramenta, seleccionada la plantilla i donat per bo el disseny, publicarem el primer post com a mostra del que esperàvem aconseguir a través de la custòdia. Seguiren entrades deixant clar que arrancàvem amb força  amb l'ajut de l'Obra Social SA NOSTRA, Caixa de Balears i que volíem aconseguir a Can Toni.  Pocs dies després el projecte arrancava oficialment i vàrem fer públic el blog.

A partir d'aquell moment hem tractat de presentar-vos, mot resumidament, tot el que estam desenvolupant a Can Toni, un projecte molt il·lusionant per al que fa falta aportar molta feina. Han estat un total de 68 entrades, que han acumulat un total de 4.480 pàgines vistes, moltes més de les que esperàvem. A més a més, segons avança el projecte major és el ritme. Aixi, d'aquestes 4.603 pàgines, 978 corresponen als darrers 30 dies. 

Les entrades més vistes corresponen a temàtiques molt diferents. En primer lloc, la més visitada, ha estat una entrada relacionada amb la potenciació dels rapinyaries nocturns. Li segueix l'entrada en que anunciarem, per fi, la primera sembra a can Toni després de més d'una dècada sense explotació. El tercer lloc a aquest pòdium es per l'entrada que explica com arribar a Can Toni. Altres entrades molt visitades han estat les relacionades amb la situació del camp eivissenc i la restauració de la cisterna de la casa.

Un element important és la procedència de les visites. La via d'entrada principal és diferent segons mirem la URL de la font d'entrada o els llocs de referència de les mateixes. En el primer cas destaca la web del GEN i en segon lloc la xarxa social facebook (molts ja sabeu que periòdicament enllaçam novetats de la finca al nostre mur). Si miram els llocs de referència, l'ordre s'inverteix quedant primer facebook, a poca distància de la nostra web i el cercador google. Per tant, la procedència de les visites, amb força presència de la web del GEN, ens aporta que, majoritàriament, la gent que ens visita no hi arriba per casualitat després d'anar navegant per la xarxa. Aquesta idea es recolza, també, amb les paraules clau que han fet servir els nostres visitants als cercadors: diferents variants a partir de les paraules que conformen el nom de la finca.

D'aquí pocs anys, què quedarà del nostre passat que ens identifica?

En l'aniversari del seu naixement (19 d'octubre de 1925) i quan es compleixen 10 anys de la seua mort (escaiguda el 18 de gener de 2002), no hem volgut desprofitar l'oportunitat per recordar a Joan Marí Cardona. I quina millor forma de fer-ho que amb les seues paraules.

Si de cas arriba un dia que tot el que fou nostre s'hagi despersonalitzat i desarrelat tant que Eivissa i Formentera ja no es puguin identificar més que pels seus contorns de les costes i el relleu de les serralades, no tendrem ja cap raó al nostre abast per assegurar que som els successors i hereus d'aquell dia vuit d'agost de 1235. Aleshores només ens quedarà la possibilitat de confessar ingènuament la desaparició d'un poble, el nostre poble, nosaltres, a mans d'uns suposats amics de les nostres illes que tant les varen estimar que fins i tot ens les desferen i mudaren deixant-nos sarcàsticament les restes com a testimonis dels seus capricis. 

                                                                                                                   Joan Marí Cardona

                                                                                                                   Portmany, 1990

Últimes novetats a la finca

Nova paret restaurada

Ja tenim un nou tram de paret restaurat. Aquesta vegada ha set al costat de la casa, davant els corrals dels porcs. Paral·lelament, hem iniciat la recuperació de la feixa que estava coberta de vegetació i tota mena de residus, alguns molt contaminants com la uralita.

 

Aljubs, un d'ells cobert per evitar l'entrada de terra i restes vegetals

Per altra banda continuen els treballs de recuperació dels aljubs i per potenciar la captació i emmagatzement d'aigua als mateixos. Amb aquesta finalitat s'està ampliant la conca de recepció d'aigües pluvials, retirant la terra i deixant la roca al descobert, i continua la restauració del segon aljub. 

Un dels garrovers coronat

Des de fa dos setmanes s'estan coronant alguns dels garrovers i oliveres de la finca. Havien crescut de forma descontrolada i, en el cas dels garrovers, no donaven garroves. Amb els ingressos provinents de la venda de la llenya, també la provinent de la tala d'algun dels pins disseminats per les antigues feixes de conreu, podrem fer la sembra de cereal d'aquesta nova temporada.   

Parres i un dels trams de camí recuperat

Ja per acabar, la filera de parres sembrades el passat hivern ja delimiten el tram recuperat de l'antic camí de carro de la casa. Aquest hivern tocarà empeltar les parres, atès que vàrem utilitzar peu americà. Amb una mica de sort en un any recollirem els primers raïms fruit d'aquesta primera plantació.

Per què la magrana?

Magraners al costat de la casa

A Can Toni d'en Jaume Negre abundaran tres tipus d'arbres fruiters: la figuera (volem crear un banc de varietats autòctones a la finca), el magraner (a l'actualitat ja en tenim tres a les rodalies de la casa) i el cirerer (tot i l'abandonament dels treballs agrícoles encara s'en conserven dos a la finca i sembla que es donen bé als clots del canal). Dels tres arbres, com ja vos havíem avançat,  hem escollit la magrana com a símbol del projecte de custodia i de la finca. 

La magrana, tot i les seues suposades propietats medicinals és, possiblement un arbre infravalorat a la nostra illa. És tracta d'un arbre arrelat al camp eivissenc i ben conegut d'espais històrics i emblemàtics com ses Feixes. La magrana, amb la disposició apinyada de les seves llavors, trobam pot ser un bon exemple de la unió, de la suma d'esforços, del treball en xarxa a favor d'uns interessos comuns i en defensa de la biodiversitat i del camp eivissenc. En poques paraules, un exemple del que representa la custòdia del territori.

Senyalització de la finca

Un dels eixos del projecte del GEN a la finca es obrir-la al públic i, a més a més, potenciar  l'accés al voluntariat. De fet, per a l'estructuració dels treballs amb una base important de voluntaris és fonamental facilitar la ubicació de la finca. Per aquest motiu, ara que és compleix el primer aniversari de la gestió del GEN a Can Toni estam treballant en la seva senyalització. 

Efectivament, per això estam dissenyant els indicadors i els logos del projecte de custòdia a Can Toni que, com comentàvem l'altre dia, te la magrana com a element principal. Aquesta que veus és la línia inicial del disseny per senyalitzar l'entrada principal de la finca. Que vos sembla? Vos mantindrem informats.

Acaba la Setmana Europea de la Custòdia del Territori. Moltes gràcies a tots

Bé, la Setmana Europea de la Custòdia del Territori ja ha acabat, i amb ella les activitats que havíem preparat, amb especial il·lusió en el cas de la jornada de portes obertes del passat dissabte. I no va estar mica malament el matí. Més d'una trentena de persones s'han atracat a veure la finca. Bona part dels visitants, de fet la majoria, incloent alguns socis del GEN que duen dècades recolzant-mos, no la coneixien encara, altres, en canvi, ja havien estat per can Toni.

A tots ells els hi pareix una molt bona iniciativa i valoren la feina feta durant aquest primer any. I feina, el que és feina, en queda molta per fer, tant dins com fora de la finca. Dins de les nostres possibilitats tractarem d'explicar la feina feta, i sobre tot la que queda per fer, amb l'obtenció d'aigua com a principal objectiu per al segon any de gestió.

Volem donar les gràcies a tots els assistents i als voluntaris que durant els darreres mesos ens heu ajudat a recuperar aquest trosset de l'illa. Gràcies, també, als que ens ajudau a difondre la nostra tasca. 

Primera paret restaurada

Finalització del primer tram de paret

Com ja havíem anunciat, ja tenim la primera paret de pedra restaurada a Can Toni d’en Jaume Negre. Ahir, divendres, després de dos setmanes intenses de calor i feina els resultats, just abans de la jornada de portes obertes, eren més que evidents, només cal comparar les fotografies. 

Ahir i avui

S’ha iniciat ja la restauració d’un nou tram de paret. Amb aquesta restauració finalitzarà la primera fase pel que fa a recuperació de parets de pedra. Però encara són molts els esportells que queden a la finca. Alguns de grans dimensions i a parets de gran alçada, com l'existent a la vesant sud del puig on es troba la casa, on la paret arriba als 4 metres d'alçada.

Jornada de portes obertes

Actualització 7 d'octubre: La jornada s'ha celebrat amb gran participació de simpatitzants i curiosos que han pogut comprovar els canvis produïts a la finca.  Més de 30 persones s'arrimaren a Can Toni per valorar l'evolució dels treballs que es porten a terme. 

Visita i comentaris del diari amb motiu de la celebració de la jornada de portes obertes.

Objectiu: autosuficiència hídrica

Can toni d'en Jaume Negre canvia de fesomia

Poc a poc es van millorant la possibilitats d’emmagatzemar aigua a Can Toni d’en Jaume Negre. Finalment, la cisterna està restaurada i en condicions de rebre l’aigua provinent de camions cisterna. I es que mentre no s’arreglin els terrats de la casa no podrem aprofitar l’aigua de pluja que reben per omplir la cisterna. 

La cisterna aquesta tarda

Aprofitament de les aigües de pluja

La cisterna ens permetrà, juntament amb els aljubs existents darrera la casa, disposar d’una petita quantitat d’aigua per atendre les prioritats hídriques de la finca. Tot i així, aquestes infraestructures resulten clarament insuficients i és per això que voldríem poder construir, a més a més, dos petits safareigs sobre la roca natural que concentrarien l’aigua de pluja que, per escorrentia superficial, baixa pel puig on es troba la casa. I voldríem, també, situar dos petits dipòsits per recollir l’aigua que baixa pel camí de la casa. I es que de l’obtenció o no de l'aigua, depenen una part important dels objectius que ens hem marcat a la finca.

IPF visita Can Toni d'en Jaume Negre

El passat cap de setmana, tot i la pluja, tenguérem una visita molt especial a la finca. Durant una interessant jornada de diumenge poguerem mostrar Can Toni a l'equip de Ibiza Preservation Fund (IPF).

Visita a la finca dels responsables de IPF

Pot ser molts no coneixereu encara a IPF, però ben segur que heu sentit parlar dels projectes que aquesta organització està recolzant a l'illa d'Eivissa des de que va ser fundada l'any 2008. Des de llavors el Fons per a la Conservació d'Eivissa (IPF) recauda donacions de persones de tot el mon per impulsar iniciatives ambientals d'entitats pitiuses que defensen els valors ambientals i culturals de les nostres illes. Iniciatives tant interessants com el banc de terres d'APAEEF, la campanya Amics de ses Feixes, o activitats pròpies del GEN, han tengut ja el seu recolzament.

Porxo de la casa i aljub en procés de restauració

Jornades obertes al voluntariat a can Toni durant la Setmana Europea de la Custòdia del Territori

Ja vos havíem comentat que el GEN tractaria d'organitzar jornades de feina per al voluntariat durant la Setmana Europea de la Custòdia del Territori que es desenvolupa en aquest moment i coincideix, pràcticament, amb el primer aniversari de la gestió de la finca. Les pluges d'aquest cap de setmana han deixat el terreny molt enfangat i han reduït les possibilitats, però hi ha moltes petites feines que es poden desenvolupar de forma fàcil i sense gaires problemes per qualsevol persona amb ganes de col·laborar un ratet.

Porta de la vivenda recentment restaurada. Afortunadament augmenta el nombre de col·laboradors i de voluntaris del projecte a Can Toni (i gràcies per les fotos Jon)

Així que, aprofitem que estem durant aquesta setmana a la finca reparant una paret de pedra seca caiguda,  sempre serà benvinguda l'ajuda de mans amigues. A partir de demà, fins al divendres 5 d'octubre, podeu passar per la finca a donar-mos un cop de mà. Hi ha feines com preparar puntals, retirar i preparar restes de vegetació, atracar pedra seca per a les restauracions de les parets i moltes coses més que podreu fer.

Si tot va bé, aquesta paret ja estirà aixecada de nou divendres

Recordau, de dimarts a divendres, en horari de mati de 10:00 a 14:00, podeu passar per la finca a donar un cop de ma. Si no sabeu arribar o voleu consultar alguna cosa, podeu possar-vos en contacte amb Marià Marí al telèfon 617311152.

I com no, recordau que dissabte durant el matí, tenim jornada de portes obertes. Una bona forma de gaudir el matí i conèixer el projecte i la custòdia. Vos esperam.