Continua la recuperació de les feixes de conreu

Extracció d'ametller mort

Continuen els treballs d’extracció d’arbres morts. En una primera visita de la retroexcavadora, aprofitant la presència de la màquina a la finca veïna, es varen retirar els arbres morts de les feixes que no estaven sembrades amb cereal. Ara, en una segona visita, s’han finalitzat els treballs que restaven pendents. 

  

Per altra banda s’ha aprofitat la màquina per alleugerar els treballs de restauració de parets de pedra que volem recuperar enguany i que s’iniciaran demà mateix.

Treballs previs a l'inici de la restauració de parets 

Els rapinyaires nocturns ja tenen la seva caixa niu a can Toni

Ja havíem comentat que una de les bones pràctiques per al foment de la biodiversitat previstes a la finca tenien com objectiu la presència de rapinyaires nocturns. D'aquest grup a l'illa d'Eivissa hi ha 3 espècies sedentàries i per tant reproductores, l'olibassa, el mussol i el mussol banyut. Altres rapinyaires nocturns poden sentir-se i amb sort observar-se durant els passos migratoris o l'hivernada.

En aquest primer any hem tractat de comprovar quines espècies estan presents a la finca i als seus voltants. Només hem pogut localitzar mussols i restes que confirmen la presència d'olibassa en el passat.

Per aquest motiu, una de les actuacions del GEN ha estat la fabricació i instal·lació de caixes niu per a aquestes dues espècies. També està previst fer actuacions per afavorir la presència del mussol banyut, si bé aquesta espècie no respon a les caixes niu. En un futur s'instal·laran algunes plataformes per a afavorir la seva nidificació a can Toni.

Caixa niu per a mussol (Otus scops) a Can Toni

Ja feia temps que teniem les caixes preparades i finalment ahir, una vegada passats els grans calors de l'estiu, varem começar a instal·lar les primeres caixes. Mussols i olibasses ja tenen un bon lloc per a criar.

Caixa niu per olibassa (Tyto alba)

Instal·lant la caixa niu d'olibassa.

El GEN soci de la Cooperativa Agrícola Santa Eulària

És evident que fa falta la implicació de tothom per ajudar a la recuperació del camp eivissenc. Fa falta crear sinergies i avançar tots en el mateix vaixell.  Per això, per mostrar el nostre compromís amb el sector, i des del passat mes d'agost, el GEN és soci de la Cooperativa Agrícola Santa Eulària. 

Continuen els treballs a bon ritme a Can Toni

Antic forn de calç de la finca

En les últimes setmanes, s'han reprès alguns treballs de recuperació d'antigues àrees de conreu. De fet, a bona part de les feixes es troben caramulls de brossa. Bona part de la brossa tindrà com a destí preferent el seu compostatge, i la resta quedarà a l'espera de poder ser cremats. Una part d'aquesta brossa, en el futur forn de calç de la finca (l'existent és excessivament gros i representaria una inversió econòmica i temporal excessiva). Si finalment hi ha que fer alguna crema, aquesta es portarà a terme a partir del 15 d'octubre, per evitar problemes d'incendi i complir la normativa per a la prevenció d'incendis.

Recuperant l'enramada de la casa

Un dels nous treballs que hem iniciat, és la reposició de l'enramada de la casa amb savina. Pròximament posarem la coberta de canyes.

Ja tenim les primeres caixes niu per a Can Toni

Com havíem anunciat en altres ocasions, un dels objectius del projecte del GEN a Can Toni és potenciar la biodiversitat de la finca. A més a més, amb bones pràctiques ambientals també podem alhora, controlar la presència de rosegadors i d'alguns ocells que en moments ben determinats poden perjudicar el fruit dels treballs agrícoles. Per això, hem dissenyat i construït diferents tipus de caixes niu. La forma, volum, i sobretot la mida del forat d'entrada, fa que cada tipus de caixa sigui més atractiva per a una espècie en concret.

Caixes niu per a xoriguer, olibassa, mussol i puput

Entre les que estan programades a can Toni per a aquesta classe de contros hi figuren les de xoriguer i les d’olibassa. En aquest darrer cas, l'objectiu és a més de donar facilitats perquè torni a la zona (tenim proves de la seva presència a la finca fa alguns anys, però ha descomparegut), aconseguir controlar els rossegadors sense l'ús de rodenticides. 

Xoriguer en vol estacionari. 
Foto: Andreas Trepte (www.photo-natur.de)
 disponible a wikimedia commons

Gràcies a la feina d'un voluntari (gràcies Pepe) ja tenim les primeres caixes niu. Ara, durant les properes setmanes toca penjar-les. En col·locarem dues per a xoriguer (de dos dissenys diferents), una per a olibassa, una per a mussol i una per a puput. 

La difícil situació del camp eivissenc

Camps d'ordi, al fons la trilladora i el puig amb la casa pagesa

No diem res de nou al afirmar que el camp viu una situació d’extrema necessitat. A l’escassa ma d’obra existent cal afegir la dificultat d’obtenir maquinària especialitzada. Això últim ho hem pogut comprovar personalment, i es que han set necessaris dos mesos de recerca fins aconseguir una trilladora per segar i separar el cereal a Can Toni d’en Jaume Negre. 

Treballs de recol·lecció del blat

Finalment, però, hem pogut obtenir la collita, escassa, si, però molt gratificant. Esperam que la propera temporada podrem millorar-la. De fet, per aconseguir major facilitats per aconseguir la maquinària necessària s’han emprés ja contactes amb les finques veïnes. Tal vegada així, si s’incorporen més finques a la sembra del cereal, serà més fàcil aconseguir-la. 

Espigues de blat i d'ordi

En definitiva, i com hem dit abans, poca cosa hem pogut recollir. La civada, en no poder collir-la a temps, ha caigut a terra i les formigues han fet una bona festa. El blat xeixa no ha anat com esperàvem, i ha set aliment preferent per a tudons i altres animals de gra; i pel que fa a l’ordi pagès, la situació ha set lleugerament millor. En resum: s’han collit 5 sacs d’ordi i 3,5 sacs de blat. Per una primera vegada no està mal, però ens hauria fet il·lusió poder iniciar la venda de producció pròpia amb cereals autòctons. De fet han set molts els coneguts que ens han demanat gra per alimentar l’aviram, i no els hem pogut atendre. En una propera ocasió ho farem possible. 

Camps de blat segats