L’estat d’abandonament en que es troba el camp eivissenc i les deficiències
que pateixen els col·lectius de professionals que treballen en el sector
agrari, sovint obliguen a la creació d’aliances estratègiques per a la
consolidació d’objectius comuns. Un instrument per aconseguir l’optimització
d’esforços entre els principals agents implicats pot ser, precisament, la
custòdia del territori. I en aquests moments inicials, la generació i difusió
pública d’un exemple de referència que fomenti el treball en xarxa i les bones
pràctiques ambientals i agràries pot afavorir la consolidació d’experiències de
custòdia del territori a l’illa d’Eivissa.
Voldríem crear un centre rural de referència. D’un espai on, a partir de la incorporació de mesures ambientals, es vegi potenciada la biodiversitat. Volem impulsar bones pràctiques agràries, les varietats agrònomes locals i les races autòctones. Aquest centre reforçarà les accions que es porten a terme des de diferents associacions (agricultors, ramaders, etc.).
Voldríem crear un centre rural de referència. D’un espai on, a partir de la incorporació de mesures ambientals, es vegi potenciada la biodiversitat. Volem impulsar bones pràctiques agràries, les varietats agrònomes locals i les races autòctones. Aquest centre reforçarà les accions que es porten a terme des de diferents associacions (agricultors, ramaders, etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada