Can Toni ja té figueral

Bé, encara farà falta esperar un parell d’anys per poder afirmar que Can Toni d’en Jaume Negre té un figueral. Tal vegada hauríem de dir que tenim figueral però no tenim figues. El que si podem afirmar és que amb la recerca i plantació de les 20 varietats de figuera eivissenca que hem pogut constatar sobre el terreny a Eivissa i Formentera (una varietat, la cameta, només l’hem sabuda trobar a Formentera), disposarem d’un banc de figueres autòctones a la finca i haurem complert un dels reptes que ens havíem marcat dins el projecte de recuperació.  

Algunes de les varietats de figues

L’hivern passat plantarem dos branques de cadascuna de les varietats següents: cameta, morada o morisca, blanca, coll de dama blanca, oriola, julia, rojal, albocor, martinenca i verdal (aquesta última fa fallar). I el passat divendres, amb la col·laboració dels alumnes d’un curset organitzat per la Fundació Deixalles, es plantaren les restants: llural, pic de murena o serrona, blanca coa, porral o sana, poletana, blanca poma, coll de dama negra, alcudía, hivernesca, bordisol, i novament la verdal. 

Alumnes i els monitors de Deixalles el passat divendres

Volem agrair la col·laboració a totes les persones que han participat en la recerca i aportació de branques de figuera, de forma molt especial a Vicent Palermet que ens ha set de gran ajuda.També a la finca d'experimentació agraria Can Marines (finca pública del Consell d'Eivissa).

Plantació de belloteres

Glans de bellotera

Fa temps que volíem posar en marxa aquesta prova pilot, la de plantar belloteres o alzines (Quercus ilex) a Can Toni d'en Jaume Negre, més concretament a la part superior de la feixa estreta, a la línia que comunica la zona d'antics conreus amb el bosc. Amb aquesta finalitat vàrem recollir glans de bellotera a diferents arbres dels voltants de Fruitera. Acte seguit, s'han dipositat els glans dins un cocó amb aigua per afavorir la germinació (es poden deixar així un dia) i, a continuació, s'han sembrat a l l'àrea escollida.  

Aquesta espècie arbòria  apareix de forma escassa i dispersa a l'illa, no es trobava a la finca. A Eivissa ocupa zones amb pluviometria elevada i molt sovent sols potents. Durant molt de temps s'ha discutit la seva presència natural a l'illa, ja que per alguns especialistes serien exemplars naturalitzats a partir de introduccions modernes, mentre que altres defenien que l'home va fer desaparèixer els alzinars que ocupaven les valls de i zones baixes de l'illa. Recentment anàlisis de la diversitat genètica de les alzines balears han confirmat que les nostres alzines son autòctones.

Arbres singulars de Can Toni d'en Jaume Negre. La servera

Tardor de 2012 a Can Toni. En primer terme la servera

 A Can Toni d'en Jaume Negre s'hi troben arbres de gran interés per la seua bellesa. El més destacables són, sense cap dubte, una servera,  dos oliveres i un ullastre. Tractarem de anar atracant-vos aquests exemplars a traves del bloc. Avui toca presentar-vos la servera.

La servera (Sorbus domestica) 

Poc abundant a la nostra illa, la servera és un arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, que arriba als 20 m d'alçada. Els seus fruits, les serves, es cullen al final de l'estiu i tenen forma de petita pera. Les serves acaben de madurar en terra mitjançant el procés d'una acció bacteriana que evita el seu podriment ràpid.

Detall dels fruits i de les fulles de la servera

En temps dels romans, que sembla que ampliaren la seva àrea de distribució, de les serves se'n feia una beguda alcohòlica que s'anomenava "cerevisa". La servera és un arbre mític que representa l'essència de la Vida per a la cultura celta. És un arbre que es troba entre la matèria i l'esperit, entre la Divinitat i la Humanitat. 

Camp de blat durant la primavera, al fons la servera

Arriben les pluges

La sequera estiuenca ha castigat, i de debò, els arbres recentment plantats. Afortunadament, però, hem sortit de la crítica situació amb només cinc baixes: tres ametllers i dos pereres.

Arribades finalment les pluges, hem aprofitat per retirar les mànegues de reg per degoteig. Així evitarem problemes amb els futurs treballs agrícoles. També, entre la primera i la segona ploguda, hem adobat tots els arbres amb fems orgànic, sense cap dubte ens ho agrairan.

Ara es reprendran novament les plantacions de blat i ordi autòctons amb el gra recollit a la finca l'any passat. Sembla increïble, voliem facilitar la compra de blat xeixa a un jove agricultor i no ho hem pogut fer, senzillament no l'hem sabut trobar. Veurem si l'any que ve podem col·laborar amb la plantació de xeixa a altres finques amb la nostra collita.

Finalitzada la primera fase de restitució i plantació d’arbres

Plantació d'arbres la setmana passada

-->

-->

Molta ha set la feina realitzada durant aquest hivern. La més significativa, però, ha set la plantació de més de 50 arbres entre fruiters i arbres de terra seca (figueres, ametllers, albercoquers i pereres principalment). Una part d’ells amb una partida obtinguda per a la restitució d’arbres del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). D’altre banda, s’ha portat a terme la plantació de parres als voltants de l’antic camí de carro que condueix a la casa.

Plantació d'ametllers

Ara, arribada ja la primavera, continuarem amb algunes de les activitats programades (inventari de flora i fauna, retirada de vegetació de les feixes de cultiu, compostatge de restes vegetals (i crema puntual), finalització de les tasques de restauració de la cisterna, etc.). 

Panoràmica general de la venda a finals de març de 2012

Poc a poc, la finca està recuperant l’aspecte que tenia fa algunes dècades. Can Toni d’en Jaume Negre ja no és aquella finca que desentona amb les finques vesines, ben treballades i que ofereixen uns paisatges excepcionals.