En l'aniversari del seu naixement (19 d'octubre de 1925) i quan es compleixen 10 anys de la seua mort (escaiguda el 18 de gener de 2002), no hem volgut desprofitar l'oportunitat per recordar a Joan Marí Cardona. I quina millor forma de fer-ho que amb les seues paraules.
Si de cas arriba un dia que tot el que fou nostre s'hagi despersonalitzat i desarrelat tant que Eivissa i Formentera ja no es puguin identificar més que pels seus contorns de les costes i el relleu de les serralades, no tendrem ja cap raó al nostre abast per assegurar que som els successors i hereus d'aquell dia vuit d'agost de 1235. Aleshores només ens quedarà la possibilitat de confessar ingènuament la desaparició d'un poble, el nostre poble, nosaltres, a mans d'uns suposats amics de les nostres illes que tant les varen estimar que fins i tot ens les desferen i mudaren deixant-nos sarcàsticament les restes com a testimonis dels seus capricis.
Joan Marí Cardona
Portmany, 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada